Dret a Reparar

Fomentar el dret a reparar no només afecta la teva butxaca, sinó que suposa també posar límits a l’extracció de recursos naturals i prevenir la generació creixent de residus.

Enfront del context de crisi climàtica, és urgent augmentar la reutilització dels productes i allargar-ne la vida útil. Actualment hi ha múltiples barreres a la reparació que no permeten a les consumidores i usuàries reparar els seus aparells elèctrics i electrònics, per exemple. Per contra, es continuen comercialitzant productes de baixa qualitat, que reforcen la cultura d’usar i llençar i es fabriquen vulnerant els drets humans i ambientals a tot el món.

Les estratègies de les grans empreses i marques estan dissenyades perquè consumim cada cop més.

Productes creats per fer-se malbé o quedar-se obsolets poc després de comprar-los i que no compensa reparar, roba i articles que de seguida passen de moda, necessitats “creades” per la indústria publicitària per fer-nos sentir que la nostra felicitat depèn de posseir allò que ens volen vendre.

Necessitem un veritable dret universal a la reparació, començant des d’un disseny de productes que en garanteixi la durabilitat i la reparabilitat, que inclogui reparadores independents i garanteixi l’accés universal a peces de recanvi, manuals de reparació i eines de diagnòstic assequibles.

Per això exigim noves lleis que garanteixin el dret a reparar, així com unes normes d’ecodisseny eficaces, que obliguin la indústria a fabricar productes que durin, siguin reparables, i fàcilment reciclables.

Saps quant pots estalviar si allargues la vida dels teus dispositius?

Mira aquesta dada:

Duplicar la vida útil de mòbils i portàtils evitaria emissions de CO2 equivalents a les emissions anuals de 17.000 cotxes.

No són només emissions, allargar la vida útil de telèfons mòbils i portàtils té molts més avantatges ambientals i socials.

A l’informe “Allargascència: beneficis ambientals d’allargar la vida útil de telèfons mòbils i portàtils a Espanya”, realitzat en col·laboració amb l’Institut Energia i Eficiència dels Recursos de la Universitat de Saragossa, posem xifres als problemes que causa la sobreproducció tecnològica en el model econòmic actual.

Mòbils, portàtils i altres tecnologies necessiten cada vegada més quantitat i diversitat de minerals.

Només la placa electrònica d’un telèfon intel·ligent conté 54 dels 118 elements de la taula periòdica.

Aquests minerals provenen d’operacions de mineria que causen greus danys a la natura i les poblacions locals, tant dins com fora d’Espanya, principalment als països del Sud global.

Mantenir les tecnologies més temps en ús té un impacte obvi en l’estalvi de minerals i en conseqüència millora la vida de les comunitats.

La fabricació d’aparells com telèfons intel·ligents i ordinadors portàtils s’ha disparat des de finals del segle XX.

Actualment un smartphone és rebutjat de mitjana als 3,5 anys de vida i un ordinador portàtil als 6 anys. Aquest reemplaçament no es deu en general a fallades físiques del producte, sinó al’obsolescència programada”: a les tècniques i estratègies que grans fabricants i marques usen per incitar la persona consumidora a canviar els seus dispositius per altres de nous.

Per aquests motius, demanem al Govern que implementi mesures d’allargascència per combatre l’obsolescència programada: que obligui les empreses a fabricar productes duradors i fàcils de reparar, així com garantir un dret universal a la reparació per a les persones consumidores.

Les coses tenen solució!